Què és un full de cursa
En una backyard la volta surt cada hora, en punt, fins que només queda un corredor dempeus. Això converteix la cursa en una successió de decisions petites i repetides, preses cada vegada amb menys cap: què menges a la volta 14, si et canvies de samarreta abans que es faci fosc, quan et toca revisar els peus. El full existeix perquè aquestes decisions estiguin preses abans de sortir, quan encara raones bé.
Gairebé tothom el fa en un full de càlcul. El que canvia aquí és que l’esquelet —hora de cada volta, quilòmetres acumulats, on cau la marató, on es fa de nit— es genera sol, i que el que es repeteix s’escriu una sola vegada.
Regles en lloc de vint-i-quatre línies
Una regla és una cosa que es repeteix cada cert nombre de voltes, com ara «cada 3 voltes, un gel». L’escrius una vegada i l’eina la posa a totes les voltes que toqui. Si canvies l’objectiu o l’hora de sortida, es recol·loca sola.
Si dues regles coincideixen a la mateixa volta i a la mateixa columna, se sumen i surten totes dues. Amb «cada 3 voltes, un gel» i «cada 6 voltes, brou», la volta 6 porta el gel i el brou.
La casella «Substitueix»
És l’excepció a aquesta suma. Una regla marcada així esborra el que hagin escrit les regles anteriors en aquella mateixa cel·la i deixa només el seu.
Es veu a les regles que venen posades de sèrie. Una posa «500 ml d’aigua» a totes les voltes; una altra posa «500 ml + sal» cada quatre, i està marcada. Per això a la volta 4 la cel·la diu només «500 ml + sal»: si no ho estigués, diria «500 ml d’aigua · 500 ml + sal», que es llegeix com dos bidons quan en realitat és el mateix, amb sal.
Només afecta la seva columna i les voltes que li toquen: la resta del full queda igual. I només esborra el de les regles que té per sobre a la llista; les que afegeixis a sota es tornen a sumar.
Quan s’ha de marcar? Quan el nou és el mateix, canviat, com el mateix bidó ara amb sal. Si són dues coses diferents i s’han de fer totes dues, deixa-la sense marcar.
Com calculem la sortida i la posta del sol
La nit és el que de debò parteix una backyard en dues: canvia l’equip, el ritme al qual es passa pels avituallaments i el que s’és capaç de menjar. Per això el pla s’imprimeix en blocs de dia i de nit, i la primera volta nocturna porta l’hora exacta a què es pon el sol.
No surt de cap taula ni de cap consulta del temps: es calcula amb les equacions solars que publica la NOAA, les mateixes que fan servir els almanacs. Amb la data de la teva cursa i la posició de la localitat s’obté l’altura del Sol hora a hora, i d’aquí el moment en què creua l’horitzó. Es té en compte que el Sol es veu sortir una mica abans de treure el cap de veritat, perquè l’atmosfera corba la llum.
Depèn de la data de la cursa, no de quan consultis la pàgina: la mateixa prova dona sempre les mateixes hores. I si la teva backyard travessa diversos dies, cada dia porta les seves —en un cap de setmana la posta del sol es mou uns minuts d’una jornada a la següent.
Si tries una cursa del calendari, ho calculem per a la seva localitat, i el full diu per a quina. Si l’escrius a mà ens queda la capital de la teva província, que és el punt més precís que podem donar sense inventar-nos-el; la diferència són dos o tres minuts, i amb sortides cada hora en punt no mou cap fila. Si la teva cursa és fora d’Espanya o no trobes la teva província a la llista, escriu tu les dues hores i el full es parteix igual.
Un avís que agrairàs en cursa: l’hora que marquem és la de la posta, quan el Sol s’amaga, i no és el mateix que quedar-se a les fosques. Després queda més de mitja hora de crepuscle en què es corre de sobres sense frontal, i al matí clareja una estona semblant abans que surti. A la inversa també passa: dins d’un barranc o d’una pineda es fa fosc força abans que al cel. El full et dona la referència; el frontal el decideixes tu mirant el terreny.
Què cal imprimir i com portar-lo
A4 vertical, amb la capçalera de columnes repetida a cada full i una casella per volta per ratllar. La previsualització de dalt és el document: compta els fulls abans d’imprimir, i si n’hi ha un més dels que vols, abaixa les voltes en blanc. Està pensat per llegir-se en blanc i negre amb una impressora dolenta: cap dada depèn del color. Porta’l en una funda de plàstic, amb un bolígraf que escrigui mullat, i deixa’n una altra còpia a la taula, per a qui t’assisteixi.